Campanya d'espeleo per Cantabria — Societat Esportiva Espemo

David Fabregat

Escrit el 2 octubre 2020

Els dies 4 al 13 de setembre vam visitar el karst del Parque Natural de los Collados de Asón, la que per a molts, és la millor zona per a disfrutar de la espeleologia que coneixem.

Ens vam hospedar als Apartaments de Arredondo, on t’hi pots allotjar dins dels propis apartaments o fora en furgo/tenda, pagant 14 o 7€/dia i persona respectivament. El contacte es Domingo (tfno 630151565).

Hi ha unes 550km desde Morella i unes 5,5h en cotxe sense contar parades.

El estiu havie sigut prou sec, per el que totes les travessies amb perill de sifonament estaven practicables. Tota la nostra estància, afortunadament, va ser també assolellada. Es pot consultar el històric de la meteo en la estació meteorològica de Ramales de la Victoria:

https://es.meteosolana.net/estacion/1089U

A continuació farem un breu resum de les activitats que vam fer cada dia.

Podeu consultar les topografies i descripció técnica magníficament redactada i/o recopilada per el Club Viana en el següent enllaç.

Cantabria

Web viana. Zona Cantabria

Si voleu més informació nomes teniu que contactar-nos al email espemo@espemo.org:

Dissabte dia 5: els 7 primers espeleòlegs del grup van fer la travessia acuática en el sistema del Mortillano: Cuivo – Mortero de Astrana. Amb el neopré i les piles molt carregades, van entrar per Cuivo a les 13:00 i van eixir a les 20:30 per el Mortero de Astrana, inmens desfondament completament verd de vegetació que no deixa indiferente a ningú.

Diumenge dia 6: van escollir la més repetida de les travessies al Asón, Tonio – Cañuela. Ésta supose baixar una succesió de pous de 300 mts de desnivell per acabar recorrent les enormes galeries horizontals. Eren 6 els que la van realitzar. La entrada per Tonio va ser a les 13:00, eixint per la gegant Cañuela a les 21:15.

Al apartament els esperavem 3 nous integrans del grup, acabats de arribar, amb un bon i merescut sopar de confit de pato!

Dilluns dia 7: Es fan dos grups. Els 3 recient arribats anem de nou al Sistema del Mortillano, però esta volta per a fer la travessa Rubicera-Mortero de Astrana. De més exigencia física que la veïna de Cuivo, on destaque rodejar el pou de 90mts així com recorrer els rius Rubicera i Leolorna. La aproximació va ser dura, ja que vam aparcar el cotxe en el Mortero i després de instal·lar la eixida pel pou de 40mts, vam caminar fins Rubicera. Son 2 hores de “pateo”, en una sorpresa a mitat on hi ha que travessar en pujada una zona de falgueres i esbarzers. A més, ens vam trobar en un ramat de cabres, custodiats per cuatre mastins aparenment molt molests per la nostra precència. Per sort, no eren perillosos i els vam fer recular. En quant a la travessa, personalment recomano agafar flotador tipo donut i part de baix del neopré, per tal de poder “navegar” i disfrutar el tram profund del riu leolorna. Si no, toca el que vam fer nosatros: progressar per un passamans prou atletic i desagraït, per tal de no banyar-te mes allá del melic. Vam entrar a les 13:45 i eixiem a les 21:30.

Els altres 6 companys van disfrutar de la travessa Vallina-Nospontentra. Van tardar unes 3 hores, passant el pas sifonant de entrada a Vallina sense cap problema i disfrutant de les enormes galerias de Vallina.

En acabar vam engolir com si res el delicios “xuletón” de vaca comprat Ramales, tot al torrador i taula de pedra al airelliure que ens oferix els apartaments de Arredondo.

Dimarts dia 8: donat que 3 integrants del grup abandonaven ja la zona, es va fer una activitat més relaxada. 6 espelelegs van visitar Coventosa, rapelant fins la “sala de los macarrones”, repassant la “sala de los fantasmas”, així com les zones sifonades próximes a Cubera. Segur que en no massa temps, alguns d’ells se animen a fer la superclássica Cueto-Coventosa. El nostre espeleòleg music va emocionar a uns quants fent ressonar la Fiesta Pagana de Mago de Oz amb la seua flauta en este temple de la espeleo.

En esta foto ens vam despedir dels que ja se’n anaven cap a casa:

Dimecres dia 9: som 6 al grup, i toque el Sistema de la Vega. De les diferentes travesses que podem fer, vam optar per la més vertical: Azpilicueta – Reñada. El dia anterior haviem reservat un nou servici que donen els usuaris dels apartaments. Servici de taxi (tfno 695700174). Per 5€/persona te porten a la boca en 4×4.

La travessa són 275 mts de desnivell, amb 1) el forat del WC molt curiós i 2) el pou de 100mts magnífic i senzill en les 3 amples repisses. A destacar les formacions rojes de la galeria del Monje i la diversió en la Porqueriza. El Duc i el agujero soplador secs, com no podie ser de altra forma per a esta època. Entravem a les 10:30 i eixiem a les 16:00. En acabar, un poc de hidratació de civà en el veïns de Matienzo. Se’ns va oblidar visitar la panaderia (recomanable).

Dijous dia 10: dia de descans. Tanmateix 2 del intergrants del grup ens animem a fer el poc freqüentat Sistema del Rio Munio: Torca del Hombre – Cueva del Río Munio. Les dos hores de aproximació en 800mts de desnivell positiu no són un reclàm molt bó. La aproximació és fascinant, amb un bosc frondós amb bedolls, seguit per uns prats verds inmensos e inclinats, per acabar en un altiplà karstic envoltat de fajos. Ens va costar casi 1 hora trobar la boca del hombre, tot i que portavem un track. La travessa es bonica pero curta. Els pous estan molt ben formats, destacant el de 57mts de la entrada. Es recorre el Río Munio fins arribar a les galeries grans on vam remontar El Cañon y La Galeria principal. Tot en 2,5 hores.

Els altres integrants van fer dia de descans, encara que 3 de ells, per no parar del tot, van escalar la vía ferrata de Socueva, amb també molt bones vistes

De nit vam rebre dos visites molt esperades: per un costat 2 membres més de Espemo es sumaven a la expedició, recent eixits del forn del curs de iniciació. Per un altre la visita dels invitats del club de espeleologia de Burgos Niphargus. Enguany el club feie 50 anys i havien guardat estes dates per a cel·lebrar-lo fent una trobada multitudinaria per la zona. Tanmateix, la pandemia els ha fet suspendre el acte, encara que Lorena, Rodro, Elena, Bruno ens van voler acomapanyar i ensenyar una de les joies de Burgos els dos propers dies. Com no, els vam rebre amb “xuletón” de vaca i altres exquisideses del “xef” Miquel:

Divendres dia 11: tocave la esperada Torca de los Morteros. Emprenem el camí en cotxe per pujar primer, el collado de Asón, i després el Puerto de Sía, canviant a la provincia de Burgos. La aproximació es lleugera (40 minuts per falgueres i bosc). Ens haviem coordinat en el NIphargus per preparar totes les cordes (uns 350mts) amb el objectiu de visitar el 1er, 2on i 4rt pis de la torca. La instal·lació del primer pis al segon estave tota en fixe gràcies al compays del Niphargus. Destacable la visita als pous de 120mts, així com el caragol (sala de grans dimensions que es retorça en forma de espiral) per acabar disfrutant de les formacions de la gran galeria Alberto. A la eixida, quede com a anécdota que un dels integrants del grups es va confondre en “La Encrucijada” entre el 2on pis i el 3er, provocant un moment de tensió quan els últims vam arribar fora i no hi ere. Tot es va resoldre en 10 minuts ja que prompte va retrobar el camí. Entrada a les 11:00 i eixida a les 21:30, per acabar sopant al Restaruante Coventosa en Asón.

Eixe mateix dia , els 2 espemistes nous i un veterà van repetir la visita a Coventosa, espectacular com a primera toma de contacte de algú que no ha visitat mai la zona.

Dissabte dia 12: Seguint en la coordinació entre clubs, vam decidir fer la travessa Torca de los Morteros – Cueva Imunía. Espemo entrave per la primera i Niphargus per la segona. Hi havie que instalar una serie de pous encadenats que baixen el barranc de Cueva Imunia. El grup de la Torca ho tenia tot instal·lat en la seua part per el que va fer temps visitant la capçalera del pozo Amable, en el 1er pis. Espectacular vertical de 230 mts de fondària per 30mts de diàmetre. Quede pendent per a la pròxima visita a Burgos descendre aquest pou i col·laborar reequipant-lo. Els dos grups ens vam creuar prop de la màxima fondaria de la travessa a -180mts. El nostre espeleòleg music va repetir la actuació de flauta, traslladant-mos per un moment a un altre lloc.

Diumenge 13: va ser dia de endressar el apartament, fer comptes, netejar les cordes, cintes i mosquetons, fer les últimes compres i tornar cap a casa (alguns inclús van fer una paradeta a la platja).

Tot sumat va ser una eixida molt completa on vam disfrutar de la espeleo al millor lloc del món, van experimentar els nous, descobrir els veterans, vam degustar la gastronomia Cantabra, vam fer esport, adrenalina, i sobretot, vam compartir molts bons moments en gran companyia, oblidant-mos de la greu circunstància actual….